Cireres de la Vall de Gallinera

Un fruiter treballa moltes hores. Fins i tot pot anar a visitar a uns amics i seguir treballant. Això és el que va fer Xavi el passat divendres dia 1. Aprofitant la festa del treballar va visitar la Vall de Gallinera. Una volta allí, coneixent la qualitat de les cireres que s'hi produeixen, va visitar la cooperativa d'Alpatró on estaven arribant les primeres cireres de la temporada. Va dubtar de comprar-ne perquè, com tots els productes, a principi de temporada són més cares. Però veient el seu color i brillantor, i recordant les que havia vist a Mercovasa procedents de León que eren més cares i feien pena de vore-les, en va comprar 8kg, per a provar.

Dissabte al matí es varen vendre totes.

Ací podeu vore el que vos heu perdut els que no en vàreu comprar. El seu sabor es corresponia amb la seua imatge. Xavi buscarà la manera de tornar-ne a portar. Sap que la cirera és una fruita delicada de criar i de collir, i sap de l'esforç de la implantació de la denominació d'origen. Per això la qualitat s'ha de pagar. Però ara ha comprovat que n'hi ha gent que aprecia una cirera bona, encara que siga cara, i que és preferible a una cirera pansida pel viatge, pel que seguirà treballant en eixa línia.

També ho farà perquè és conscient del benefici social que suposa per a uns pobles de muntanya on és difícil guanyar-se el jornal. Tinguem-ho clar: si el llaurador no es pot guanyar el jornal deixarem de tindre els bons productes que es fan ací, i els de fora no tenen el mateix sabor, això el dia que en tenen.